LES LLETRES PARLEN. REFLEXIONS SOBRE LA GRAFOLOGIA.

 LES LLETRES PARLEN.                 REFLEXIONS SOBRE LA GRAFOLOGIA.

L'escriptura canvia perquè quan canviem nosaltres, la nostra escriptura també canvia. Tot es posa de manifest  en cada un dels trets gràfics. La veracitat de la Grafologia  manifestant-se en la nostra manera d'estar i sentir. Els espais en blanc, els espais en negre...tot compte. 

Un tret gràfic en l'espai de l'escriptura, és una projecció nostra, un moviment, una sensació, una emoció. Escrivim i mostrem com sentim la vida, amb quin color veiem les coses que ens envolten. Tot compte, tant el que s'escriu com el que no s'escriu i, així mirem aquests espais en blanc i negre que configuren la nostra escriptura.

El Grafòleg no només veu tot això, també veu com han estat escrits els grafismes: contundents, suaus, prenent-se un temps, de la mateixa manera que ens prenem un temps abans d'actuar...Espais, temps, espais, trets... La lletra és el jo, cada acte, cada idea.

Els espais, primer és el jo, després el tu.

 Les persones que fan una lletra apretada, constrenyida, estan oprimides, no tenen consideració cap al tu, no donen espai a l'altre.

La persona que expandeix la seva lletra, la seva escriptura, és el jo amb els demés, el jo amb el tu, cada acte del jo està mirant al tu, als altres. Hi ha espai entre lletra i lletra, hi ha reflexió, comunicació.

LA ESCRIPTURA ÉS EL CLAR REFLEX DE LA NOSTRA MANERA DE SER. Y aquesta forma de ser canvia i, canvia la nostra lletra. No hi ha dues lletres iguals, com no hi ha dues persones iguals, és l'herència genètica més l'ambient, que fa a l'ésser humà.

Amb la nostra signatura corroborem tot allò que hem escrit i, tot allò que hem escrit representa la part més social i la nostra corroboració, és a dir, la signatura, la part més íntima. Si allò que hem escrit i hem signat  son similars, hi ha un bon equilibri entre com som i com ens mostrem de cara als altres.

El primer cognom, símbol de la figura paterna i de la part social. El segon cognom, símbol de la figura materna. El nom, pla íntim. Si posem la inicial, importància materna o consideració social, depenent de si és inicial del segon o primer cognom. L' inicial del nom fa referència a nosaltres. Cóm escrivim aquesta inicial? Això ens informarà de la projecció més individual, si son lletres ampul·loses indicaran trets de vanitat o, si s'aprofita aquesta inicial com a avantsala, ens farà pensar en una persona que ofereix una catifa al seu jo íntim, que el fa ressaltar, que té un bon autoconcepte.

Ah! què difícil és avui dia dir si l'autor de l'escriptura és masculí o femení. Abans es podia distingir més fàcilment, ara hem de donar una mirada al nostre voltant i veure com els rols masculí i femení han canviat, com les imatges masculines i femenines es difuminen en molts àmbits.I doncs, perquè la lletra no hauria de mostrar aquesta evolució de les personalitats? No hem dit que la lletra es el reflex de la nostra forma de ser?

Amb l'estudi de les escriptures podem fer un bon retrat de la personalitat i per aquest motiu també podem fer un estudi de compatibilitats de caràcters. I, així podem veure en aquelles parelles que ens consulten on xoquen els seus caràcters, que falla de les seves sexualitats.

I, les preferències professionals i vocacionals? Doncs, en l'escriptura podem veure les tendències del subjecte. Els departaments de RRHH de les empreses, cada vegada confien més en  els anàlisi Grafopsicològics dels candidats a un lloc de treball i d'aquesta maneres poder seleccionar a la persona més adient al lloc de treball o al càrrec. Els informes grafològics per competències dels candidats son molt valorats pels empresaris.

Hi ha molta xerrameca i frau en Grafologia, sí. Hi ha persones que amb un curs es posen a fer anàlisis grafològics, una temeritat. Un bon grafòleg no acaba mai d'aprendre i es un estudiós dels grans mestres de la Grafologia. Un bon grafòleg té intuïció, mestria, mètode, estudi, pràctica, experiència i molta humilitat.

Floren Solà Grafopsicòloga.

LA TERAPIA BREVE ESTRATÉGICA

LA TERAPIA BREVE ESTRATÉGICA. TBE                         FLOREN SOLÀ. PSICÒLOGA         

Giorgio Nardone, el creador de la Terapia Breve Estratégica (TBE), la define como "El método de resolver problemas  humanos muy complicados con soluciones aparentemente simples. Se fundamenta en la lógica y no en una base psiquiátrica.

La TBE se ha revelado como una de las más eficaces terapias para tratar muchos de los trastornos psicológicos como por ejemplo, los trastornos obsesivos compulsivos, los ataques de pánico, las fobias etc. Todos ellos tan frecuentes en nuestro tiempo.

¿EN QUÉ CONSISTE LA  TBE?  

A diferencia de otras terapias, la TBE no se pregunta el porqué ni el origen del trastorno sino en cómo ese problema y su síntoma se mantiene en el presente y en cómo funciona su mecanismo. Para ello, se hace una exploración en las soluciones intentadas por el paciente y su familia y que no han funcionado o bien, funcionaron en un primer momento, pero en la actualidad ya no tienen éxito, son totalmente ineficaces porque mantienen el problema.

Se indaga en como el paciente se percibe a sí mismo y como percibe la realidad que lo envuelve, esto determina su forma de actuar.

En TBE se utiliza un lenguaje indirecto, en ocasiones sugestivo. Se usan los aforismos y las metáforas, incluso llegando a la utilización del lenguaje hipnótico para propiciar el cambio.

A diferencia de otras terapias la TBE no pone atención en el "porqué" de la existencia del síntoma, es decir, en su origen o causas, sino en "cómo" este síntoma se mantiene en el presente.

El tratamiento de la TBE, como su nombre indica, es breve. Las intervenciones se planifican para 10 sesiones y se procura que desde la primera sesión del tratamiento ya se comiencen a producir cambios.

¿CÓMO SE APLICA?

El diagnóstico se realiza en función del sistema perceptivo-reactivo de cada paciente y en función de las soluciones intentadas que ha puesto en práctica. Los constructivistas han apuntado que cada persona tiene una percepción propia de percibir la realidad, una forma de entender las cosas, construida en base a lo que ha experimentado y creído previamente. En base a esta forma  de percibir y entender la realidad así se comporta la persona. En TBE el tratamiento, se podría decir, que es "un traje hecho a medida para cada persona" . El terapeuta prescribe unas tareas para que el paciente realice en los días siguientes a la sesión y que tienen como objeto "desbloquear" y eliminar el problema.

Por ejemplo, con un paciente obsesivo-compulsivo con la limpieza y la salud, que se siente obligado a repetir un determinado acto como puede ser lavarse las manos continuamente hasta llegar a dañarlas, pues bien, a este paciente le prescribimos un contra ritual junto con otras técnicas que habremos aplicado en la sesión y que a diferencia de su ritual se hará de forma voluntaria, programada y fijada de manera que hará disminuir sus compulsiones hasta que llegarán a desaparecer. ¿Cuál es el objetivo de las prescripciones, tareas, aforismos etc.? El objetivo es que el paciente experimente y sienta que se puede relacionar de forma distinta con la realidad y así poder cambiar aquello que le hace sufrir. Este cambio de percepción hará posible que se produzca el cambio deseado. Como diría G. Nardone: "Saber que hacer no significa saber hacerlo." Hace falta sentirlo a nivel emocional y poderlo experimentar para que se produzca el cambio.

¿CUÁLES SON LAS SOLUCIONES INTENTADAS (S.I.)?

Al evitar determinadas situaciones, al pedir ayuda constantemente, a la larga reafirma el propio miedo y la propia incapacidad, colocando al paciente en una situación de indefensión total, que no podrá superar al necesitar cada vez más a los demás. Al trabajar sobre las S.I. y sus resultados, nos hacen ver, no sólo como funciona el problema, sino cómo se mantiene actualmente, siendo ahí donde actuaremos para desbloquearlo y eliminarlo definitivamente.

¿CUÁNTO DURA LA TBE?

El tratamiento, como su nombre indica, es breve, las intervenciones se planifican para 10 sesiones con una frecuencia quincenal y se procura que desde la primera o segunda sesión se empiecen a producir cambios. Si en las 10 primeras sesiones se producen resultados, se puede continuar hasta eliminar definitivamente el problema, pudiendo llegar hasta las 20 sesiones. Si no se producen resultados, se interrumpe de inmediato el tratamiento. 

La TBE se caracteriza por utilizar intervenciones  bien construidas y que permitan resolver de manera eficaz y en un corto espacio de tiempo problemas psicológicos que conllevan sufrimiento al paciente, ya que aunque parezcan problemas complejos, no implican necesariamente  soluciones largas y complicadas. En algunos casos, como en el tratamiento de niños, la intervención terapéutica se realiza de forma indirecta a través de los padres, convirtiendo a éstos en co-terapeutas.

Una terapia además de eficaz, es aún más atractiva cuando logra ser eficiente en poco tiempo. Esta es una de las características de la TBE.

DIARI D’UNA GRAFÒLOGA. BON ESTIU ALUMNES!

Amb l’arribada de l’estiu comencem a fer els canvis de cada any, pensem en les vacances, en els viatges i en temps d’oci. Tot ben diferent del que fem la resta de l’any.

Trencar amb la rutina de la feina o treure’ns del cap moltes de les preocupacions, problemes i pressions del dia a dia, és el que es sol esperar quan pensem en les vacances.

Buscar novetats, experiències i gent nova que ens aportin a la nostra vida sensacions i aires diferents, també és el que solem somiar pels dies d’estiu.

A vegades busquem amb ànsia aquest període de vacances, altres, en canvi, aquest període arriba com un premi després d’haver acabat una tasca gratificant. Aleshores gaudeixes d’aquest període de vacances com un premi a la feina ben feta. 

Això és una mica el que m’ha passat aquest any. He acabat les classes de Grafologia i m’ha quedat un “bon gust de boca” amb la satisfacció que els meus alumnes han acabat el curs contents i el que és millor, amb ganes de saber més.

Una de les meves alumnes quan va començar el curs em va dir: “No sé pas, que és això de la Grafologia, ni si ho utilitzaré” . Unes setmanes abans d’acabar el curs ja s’havia preinscrit en el proper  i estava realitzant anàlisi grafològics de totes les lletres i firmes que queien a les seves mans.

Tant aquesta alumna com la resta, estaven encantats del que havien aprés i, tots, volen continuar amb més classes. I, no és això només, sinó que el poder conèixer la personalitat d’un mateix o dels altres, a través de la lletra, els encanta i els entusiasma.

Per la meva part, poder transmetre’ls no només coneixements grafològics, sinó tot el que els pot brindar la grafologia, ha estat una tasca més fàcil del que em pensava, ja que van estar, en tot moment, oberts i amb un alt nivell de motivació i entusiasme.

Van contribuir a fer les classes fàcils, interessants, participatives, divertides i molt dinàmiques.

Una altra alumna em va dir “ Floren, no saps com compto els dies que falten per venir a classe” i, un altre em va dir “ per a mi, el millor dia és el dilluns, ja veus, el dilluns, el dia de la setmana que tothom avorreix, jo l’espero com el millor dia, perquè toca venir a classe de grafologia” Per una formadora, no hi ha res més gratificant que sentir aquestes paraules dels seus alumnes.

L’últim dia de classe molts alumnes ja estaven programant, a les seves agendes, dates i  horaris dels propers cursos, com si d’un viatge de vacances es tractés. Així que, per molts d’ells, tant esperades son les vacances, com el tornar a la vida quotidiana de la resta de l’any i, això està bé, perquè aparta la monotonia i el tedi de les nostres vides i ja no s’ha d’esperar l’arribada de l’estiu i les vacances per tenir noves emocions, alegries i aventures, sinó que també això es troba al setembre, amb les inscripcions als curos i les expectatives de conèixer gent nova i aprendre coses que ni t'imaginaves.

Estimats alumnes, passeu un bon estiu i ens veiem a l’octubre!

UNA HABITACIÓ CONFORTABLE

 

Hi ha dies que al final de la jornada, tot esperant el tren que em portarà a casa, penso en la meva llar i en el racó més agradable, aleshores visualitzo una habitació confortable, sento tot seguit una sensació de benestar i friso per arribar-hi.

Quines serien les qualitats amb les que podríem definir una habitació confortable?

Comencem per comoditat, per això sempre hi ha una cadira amb encant, un lloc per poder prendre una beguda calenta o freda depenent si és hivern o  estiu. Un llibre interessant que incita a fullejar-lo. Vistes des la finestra. Vistes al mar, a la muntanya o a un carreró de cases, de fet, és indiferent (també es pot tractar d’una postal recolzada a la rapissa de la llar o un quadre amb una finestra oberta a la Rue ...)

Els mobles, tant se val, si son de disseny o senzills, el significat els hi dona cadascú i això fa que immediatament ens sentim a gust.

Passió, la trobem en cada tipus de vida viscuda dins les seves parets. Cada habitació ofereix una mirada íntima dels qui l’habiten, amb els seus somnis, alegries, il·lusions i petits miracles quotidians. Es com una entrada en el diari de les seves ànimes.

Valentia. Una habitació sense temor abraça la juxtaposició de diferents històries viscudes entre les seves parets.

Honestedat. Una habitació que transmeti honestedat no pot contenir ocultació o simulació, podem veure un moble una mica “cutre” però que no s’oculta en un racó fosc, sinó que es mostra i que és valorat pels seus anys i el seu fidel servei. Llibres, pintures i objectes que es recullen gradualment en el temps i no en els viatges de bestreta única. Res és massa valuós, res massa insignificant. La curiositat és benvinguda.

Comoditat, passió, valentia i honestedat són alguns ingredients que proporcionen el confort d’una habitació que fem nostra mentre passem una part de la nostra vida dins les seves parets, impregnant-les amb la nostra historia i, quan marxem, altres vindran i escriuran la seva.