LECTURES D’ESTIU, EL “JO CONFESO” DE JAUME CABRÉ.



Us vull parlar d’un llibre que em va regalar el meu fill Josep i que  ha estat temps a la llibreria de lectures “pendents”. Les seves quasi 1000 pàgines de lectura em feien desistir, però aquest mes d’agost m’he endinsat en la lectura d’una novel.la que m’ha apassionat. (Què bé coneix els meus gustos en Josep).
L’argument d’aquesta novel.la és original i molt atractiu, m´ha encantat, però haig de dir que no és una lectura fàcil, això sí  enganxa, no és una novel.la superficial sinó que es tracta d’una narració que no segueix un ordre lineal, així en un mateix paràgraf ens trobem amb un canvi de temps verbal en el que es narra  altres històries, d’altres èpoques i amb la intervenció d’altres personatges, però interconnectats amb la historia central. Hi ha personatges que tenen altres noms. En alguns moments em perdia en la comprensió narrativa i havia de tornar a rellegir per retrobar el fil argumental, però un cop aconseguit, aquesta novel·la acaba per seduir-te completament.
És una història per a lectors exigents i requereix una lectura atenta, sinó és així no s’aconsegueix connectar amb ella.
El protagonista al què li diagnostiquen una malaltia terrible  decideix deixar per escrit la seva història  que en realitat va dirigida a la Sara,  la dona  que ha estimat durant tota la seva vida de manera incondicional i  a la què hi va haver moltes coses que mai li va dir en veu alta. Coneixem a l’Adrià (el protagonista) des de la seva infantesa i veiem  que va créixer sense l’afecte dels pares, els coneixerem  a ells i les seves histories en mig d’altres interconnectades i la d’un violí fabricat al 1764  i que ens anirà desvelant molts segles d’història, anem cap enrere i avancem en el temps des que una pobra dona lliura unes llavors a un frare que les plantarà  en un monestir on un expert talarà l’arbre  i serà fabricat el valuós violi i, seguirem els passos de la mà  de la novel.la desentranyant bocins d’història que es van repetint a Europa: la inquisició, l’holocaust, el nazisme, els comptes corrents a Suïssa , fins i tot Déu és jutjat en aquests canvis d’escenaris.   És una experiència diferent de lectura en la qual no hi falta de res: el mal, l’odi, la intolerància, la venjança, el fanatisme, l’egoisme , la hipocresia, l’eutanàsia, l’amor, el perdó... Tot passant de primera a tercera persona guiant-nos en un aprenentatge personal del protagonista des que era un nen fins al seu final tot lligat a un violí, a un amor que el va fer millor i a un amic que mai li va fallar, ah, sí i dos companys de jocs, el xerif Carson i el sioux àguila negra.