Entenent la dona narcisista encoberta
I, és molt més destructiva que l'home narcisista.
I això és per la forma que opera el dany, una forma subtil i invisible. No ataca des de l'arrogància oberta, no sol cridar i no imposa des de la força.
No necessita mostrar-se dominant, el seu poder està en la màscara de bondat, de fragilitat, de víctima, de sacrifici que la converteix pràcticament en indetectable durant anys, tant per la víctima com per l'entorn.
L'home narcisista sol buscar admiració pel seu èxit o estatus o superioritat. La narcisista encoberta busca validació a través del fals altruisme, la falsa humilitat i l'aparent sacrifici.
Dóna però tard o d'hora cobra, ajuda però genera deute emocional, es mostra bona, però exigeix lleialtat absoluta i ho fa d'una forma tant subtil que la víctima no es dona compte que està essent manipulada i creu que és una ingrata, egoista o cruel.
La dona narcisista encoberta s'ho justifica tot i fa sentir a la seva parella la dolenta de la pel·lícula donant la volta a tota la situació.
Una de les armes més devastadores d'aquest perfil és la victimització.
La narcisista encoberta és presenta davant el món com la víctima de tot i de tots, especialment de les seves parelles, o dels seus fills. Això li permet reclutar aliats, que ataquen, qüestionen i desacrediten a la víctima en el seu nom. El resultat pot convertir-se en un aïllament brutal, ja què la víctima no només pateix l'abús en la intimitat, sinó que a més a més perd credibilitat social, ningú la creu, ningú veu el que li passa, perquè cóm potser dolenta algú tant bona persona, tant sacrificada i tant fràgil, algú que va de víctima quan li convé.
A diferència de l'abús masculí que moltes vegades és molt més directe, més visible, inclús físic, l'abús de la dona narcisista encoberta, és psicològic, pervers i net.
No deixa marques al cos però si destrueix la ment.
És un abús que es disfressa d'amor. Frases com: "Ets l'amor de la meva vida" "t'estimo amb tota l'ànima" "no em deixis mai" "ningú t'ha estimat ni t'estimarà mai com jo t'estimo" "si em deixes em destruiràs" frases sentenciadores que les diu per coaccionar a la parella.
Ès un abús que es pot negar fàcilment perquè es disfressa d'amor, de preocupació, de cuidados. D'estar sempre pendent. Exigeix devoció eterna i asfixia emocionalment per uns sacrificis que no acaben mai de saldar-se.
La víctima viu en una dissonància cognitiva extrema.
Fora de casa veu una persona bona, sensible, entregada, però en la intimitat detecta manipulació, menyspreu, culpa, control, exigència, retrets i càstig emocional.
Això fa que costi molt que la víctima detecti que està essent abusada. Algunes víctimes no ho arriben a detectar mai i creuen que son elles les dolentes acabant dubtant de la seva pròpia cordura i creient que el problema son elles.
I, poc a poc es va produint una destrucció lenta de la identitat i del criteri propi de la víctima.
La narcisista encoberta redefineix què és l'amor, què és normal, què és correcte, fins que la víctima perd la seva autonomia emocional i mental. L'aïllament arriba embolicat de bones intencions: "jo et protegeixo" , "els altres no et volen bé", "aquest familiar teu no li caic bé però m'esforçaré en ser amable perquè t'estimo" "comte que et tenen enveja, jo sóc l'única que està amb tu".
I quan la víctima intenta sortir de tot això no té un dol normal, té una sensació de buit, d'anestèsia emocional, d'haver desaparegut poc a poc per dins.
Si ho comparem amb l'abús del narcisista obert que és una explosió que fa mal, deixa ferides visibles que permeten assenyalar al responsable, veiem que la narcisista encoberta el seu abús és com un gas inodor, no es veu, no s'olora, al començament sembla que tot està bé, però poc a poc va asfixiant a la víctima, fins que un dia la víctima se n'adona que no pot respirar i a vegades ja està massa dèbil per sortir-ne ella sola.
I compte, perquè és una forma de violència psicològica que està invisibilitzada i s'ha de contemplar tant com la violència del narcisista més visible. Son dues formes diferents de narcisisme, no es justifica ni l'abús masculí, ni s'ataca el feminisme.
Precisament en les consultes psicològiques hem tractat a víctimes dels dos tipus de narcisisme, obert i encobert. I, actualment estem portant un equip de Psicòlegs un estudi sobre les víctimes dels dos tipus de narcisisme.
El que és important és posar nom a una forma de violència psicològica que està invisibilitzada precisament perquè s'amaga darrera d'estereotips socials molt arraigats.
Entendre això és moltes vegades, l'argument que li falta a una persona per deixar de justificar-se i culpar-se i començar a protegir-se.
