MI HISTORIA

 LA MEVA HISTÒRIA

La meva història mai ha seguit el guió que el sistema tenia escrit per mi. 

Vaig començar de la manera  més tradicional: em vaig casar, vaig tenir cinc fills, vaig construir una llar. Però dins meu sempre ha bategat una inquietud constant per aprendre i un inconformisme profund cap a aquesta societat que, si ens fixem bé, ens vol submisos, mantinguts en el  pensament uniforme, guiats per la por, l’adoctrinament i l’engany de camins preestablerts.

Jo m’he negat a acceptar aquesta realitat. Per això vaig decidir rebel·lar-me. Vaig començar a investigar, a qüestionar-ho tot i a estudiar quan “teòricament” no tocava.

Mentre criava una família nombrosa vaig aprovar unes oposicions, em vaig treure una carrera, dos postgraus, un màster, formacions especialitzades de la meva professió. Vaig muntar una consulta de psicologia per guarir ànimes, vaig impartir formacions de grafologia i vaig acabar posant en marxa i presidint una Comissió al Col·legi de Psicòlegs. Cada títol, cada  pas professional no eren només fites acadèmiques, eren actes de rebel·lia contra un sistema que ens vol intercanviables i predictibles.

Aquesta ha estat la millor escola que he pogut oferir als meus cinc fills. No els vaig educar per encaixar en una societat en la qual no crec, sinó per ser lliures. A casa, el model no han estat les paraules, sinó els fets. Em van veure estudiant a la cuina, caure i aixecar-me, lluitar contra corrent. Els vaig inculcar el valor de l’esforç, la independència de criteri, la resiliència i el coratge de no tenir por a pensar diferent.

El camí ha estat dur, no ho negaré. Rebel·lar-se  té un preu, però me n’he sortit i el premi més gran d’aquesta història personal no ha estat el reconeixement de les institucions, sinó un de molt més íntim i profund, el del meu pare. 

Que una de les persones que més em va  marcar la infantesa reconegués la meva vàlua i el meu camí, juntament amb altres persones clau de la meva vida, ha estat la millor validació.

 Aquesta sóc jo, una persona que no s’ha deixat dominar pel sistema, que ha viscut sota els seus propis termes i que necessita, per sobre de tot, llibertat i veritat.

I, és que, a nivell professional, tampoc em podia conformar amb el que la societat considera  “allò que és ideal”.

Quan vaig aprovar les oposicions, molts haurien pensat: “Ja està, feina fixa, objectiu complert”. Però per a mi, ser funcionària no era suficient. El meu cap i el meu cor em demanaven més, el sistema de fitxar i fer sempre el mateix em quedava estret. Per això vaig estudiar una de les coses que des de sempre m’havien interessat: la Psicologia i, m’hi vaig llençar. Necessitava  entendre a les persones, anar al fons de les coses i cursar aquesta carrera em va  permetre realitzar-me de veritat. Va ser com obrir una finestra a la ment humana.

Però la cirereta del pastís, on realment vaig poder desplegar tota la meva creativitat, va ser amb la Grafologia. Per mi la Grafologia no és només una tècnica, és un art, una manera de llegir l’ànima a través de l’escriptura. Estudiar-la, investigar-la i sobretot  ensenyar-la a altres persones, ha estat de les coses més gratificants que he fet. Ensenyar m’ha permès transmetre aquesta passió i connectar amb la gent des d’un lloc molt pur.

Al final si ho mires amb perspectiva, tot lliga. La Psicologia, la Grafologia, la docència, tot neix de la mateixa inquietud que us comentava abans: les ganes d’anar més enllà  de les aparences, de no acceptar el pensament uniforme i de buscar la veritat en cadascun de nosaltres.

La meva història és la prova que es pot viure sota els teus propis termes. Es pot desobeir  el pensament uniforme, guanyar la partida al sistema i, sobretot, deixar un llegat de llibertat per a les generacions que venen darrera.