Passa que a vegades prenem la decisió més dolorosa que es presenta en una
relació de parella i es acabar la relació quan ens adonem que no n’hi ha prou
amb l’amor que sentim. Estem amb la persona que creiem que és l’adequada, ens
atrau, la seguim estimant, no hi ha res imperdonable, però sabem en el fons que
no podem seguir amb ella. Aquesta veu interior, intuïció, sisè sentit, diguem-li
com vulguem, ens està empenyent a acabar la relació i seguir la nostra vida
sense aquesta persona.
Els dubtes i les pors son tant difícils de superar que el dolor en ocasions
es torna gairebé físic. Per què allunyar-te de la persona que encara estimes va
en contra de la naturalesa sentimental. A vegades el que passa es que el
projecte vital i de futur no coincideix amb el de la persona, els fills, la
família, el treball, tot allò que hem
construït i és vital per nosaltres no coincideixen i sabem que el que
necessitem no ho trobarem amb aquesta persona. I, no ens queda altra sortida
que la ruptura; és aquí quan ens adonem que l’amor és important però no sempre
és suficient.
Això, evidentment no passa de sobte. Hi ha una dinàmica que fa que les
coses vagin canviant dins la parella, discussions, malestar, desencontres,
ruptures i reconciliacions, patiments... i, arriba un moment que la situació es
fa insostenible per la parella, no s’aconsegueix ser feliç. És en aquest precís
moment quan te n’adones d’allò inevitable i no queda una altra sortida que
reunir tota la valentia de la que ets capaç per allunyar-te’n, trobar-te a tu
mateix i començar la nova vida que t’espera per oferir-te allò que necessites.
Un apunt: és completament normal i sempre passa, després d’un trencament
de parella, que ens vingui una “baixada” que inclou: nostàlgia, dolor i dubtes.
La clau està en com viure aquest distanciament i sostenir aquestes emocions. El
distanciament ha de ser total i les emocions doloroses s’han de travessar per
tal que desapareixen. Per exemple, la ràbia la sentim molt intensa al principi
però després amb el distanciament es va diluint. Amb les altres emocions passa
el mateix. I quan dic distanciament, em refereixo tant el físic com
l’emocional.
Hi ha quatre aspectes en la que molts professionals de la psicologia estem
d’acord: Voler canviar la relació per amistat. Idealitzar la relació. Deixar-se
portar pel ressentiment i la ràbia i reconèixer que l’amor per sí mateix no es
suficient.
DESCONEXIÓ. Quan trenquem una relació surt allò de: “Sempre podem ser
amics”. Doncs, no; sobretot al començament quan la ferida es molt dolorosa. En
aquests moments l’única cosa que necessitem és cuidar-nos a nosaltres mateixos.
En un futur, ja veurem si el temps acompanya i un cop desaparegut l’amor aquest
es pot convertir en amistat o tot queda en el passat com una etapa superada.
Ara és hora de aprendre a ser nosaltres el nostre propi amic. També podem confiar
en alguna de les nostres amistats de confiança perquè ens recolzin o en els
éssers estimats.
IDEALITZACIÓ. A vegades idealitzem a la parella i costa veure-la tal com és
en realitat. És important recordar els motius. La ment no vol passar per aquest
dolor i ens enganya mostrant més les coses bones que les dolentes i sorgeix l’enyorament. La nostàlgia està plena de pinzellades molt simples que ens impedeixen veure
el passat amb exactitud. I el passat a vegades és trampós ja que ens mostra els
fets disfressats i el passat vist així, no crea ansietat, però es tracta ni més
ni menys que d’autoengany. Un bon
exercici és fer una llista de les coses que ens han fet patir en la relació i
llegir-la varies vegades fins que disminueixin els sentiments dolorosos. Es
important no deixar-nos portar per la ràbia, d’aquesta manera s’accepta molt
millor la ruptura i després arriba la calma i el perdó.
MADURACIÓ. Una de les coses que té el madurar és reconèixer que l’amor no
es suficient per fer que una relació funcioni. Hi ha aspectes com els
valors incompatibles, els moments vitals de cadascú de la parella, les
decisions que prenem que ens alerten de que la relació no va bé. I la millor manera de demostrar que estimem tant a
l’altra persona com a nosaltres mateixos es deixar anar a l’altra quan sabem
que és el millor per ella. Això és un acte d’amor. Gran part del dolor és a
causa de la pèrdua. Però si actuem d’aquesta manera altruista, l’altra persona
no la perdrem mai perquè sempre formarà part de la nostra historia personal i
amb el temps serem més equànimes i recordarem de forma objectiva les coses
bones i dolentes sense que ens faci mal.
AUTOESTIMA. En aquests moments tant intensos i crítics el més important es
l’autoestima. Estimar-nos a nosaltres mateixos, cuidar-nos i adonar-nos de la
nostra valentia en donar aquest pas que requereix, fortalesa, autoestima i
autoconcepte. Plantar cara al teu dolor i a la teva por faran de tu una persona
lleial a tu mateix. Perdonar-te els teus errors passats, deixar de
culpabilitzar-te i oblidar els retrets et convertirà en la millor versió de tu
mateix, accelerant el teu procés de curació. Aquí es temps de trobar altres
passions que potser hem oblidat i que podem tornar a practicar: altres
amistats, altres habilitats. A mesura que la ment i el cor es van guarint se’ns
presenten més oportunitats, sembla que això és un tòpic, però es real i té una
part de base neurofisiològica. Marian Estapé Rojas, psiquiatra, diu que la
nostra ment té prou poder per, si canviem la nostra actitud, atraure la sort i
allunyar el drama. I, que la felicitat depèn del sentit que li donem a la
nostra vida. Utilitzar la passió per enfocar-la en aquelles coses que desitgem, el primer pas per això, serà el nostre estat d’ànim i si aquest estat el
modifico, transformaré la meva actitud. Part del nostre benestar no és tant el
que ens passa si no cóm interpretem el què ens passa.
Dos vídeos que poden ajudar
Tips de la Marian Rojas que ens pot ajudar en la ruptura de parella.
https://www.youtube.com/watch?v=NcLqrcwZU-k
Relaxació guiada: 15 minuts
https://www.youtube.com/watch?v=ABZtPSFg5g8
