EL MEU ADMIRAT TIET
No existeix vida sense
dificultat, ni existeix vida sense instants de felicitat, perquè la vida té
matisos i no tot és blanc o negre, en
realitat hi ha poques coses que ho siguin. Quan escoltes les
històries de les passades vivències de les persones madures, en realitat, són
aquestes vivències les que van construint la vida, algunes son vivències claus,
altres impactants i altres inoblidables, però totes marcaran el nostre caràcter
i la nostra historia.
Tu, tiet estimat i
admirat, has viscut tot això i continues
omplint la teva vida d’instants d’una gran riquesa. Son tots aquests instants i
moments relacionats amb la generositat, l’amor, la motivació i l’acceptació.
Un dia et vaig sentir dir:
“cuidaré la Montse tant bé com sàpiga”. No calia que ho diguessis perquè tu
sempre ho has fet tot tant bé com has sabut i això t’ha imprimint el segell
d’aquestes persones que enlluernen, tens
aquella força quasi irresistible de persona de fortes conviccions,
valors i determinació, però alhora de respecte, consideració i compassió. Has
estat una persona equilibrada, intel·ligent i empàtica.
Sé que quan llegeixis això
et sentiràs abromat perquè tu ets d’una gran modèstia, però s’ha de reconèixer
que tens aquella força i constància que no sols t’ha fet assolir els teus
objectius, sinó que has estat capaç d’engegar noves aptituds, nous reptes i,
te’n has sortit molt bé , només cal mirar la fotografia, imponent!
Deia Nietzsche: “La maduresa
de l’home és haver recobrat la serenitat amb la que jugàvem de petits”.
Felicitats per aquest triomf!
