RECAIGUDES. UN APRENENTATGE
Una de les dificultats més dures que s’experimenten en personalitats additives es la de controlar el desig de consumir malgrat les conseqüències adverses que això aporta a les diferents àrees de la vida. En el camí que va de l’ús d’una substancia al reconeixement de la addicció existeixen nombrosos fracassos en els intents de controlar o suprimir el consum. És “la crònica d’una mort anunciada”, tots sabem com acabaran les millors intencions i promeses de deixar el consum. El fracàs de l’autocontrol per a controlar el desig de consumir es una de les coses que ens tenim que enfrontar tant els terapeutes com els pacients. No obstant això, hi ha persones que segueixen creient fermament que només necessiten força de voluntat. De manera general, l’autocontrol o la força de voluntat es recolza sobre l’establiment d’una intenció i dels recursos per a portar-la a terme a més de la motivació per a sostenir-la en el temps. Bé, si fos només això, les persones que obtenen recursos d’afrontament i es troben altament motivades per a deixar de consumir no haurien de recaure. Però la realitat ens mostra que inclús aquestes persones de molta força de voluntad y bons recursos, recauen.
Degut això, la recuperació de
addiccions no pot sostenir-se només amb les millors intencions. Com diu el refrany: “l’infern està ple de bones intencions”. Tot i que es indispensable
un cert control del desig de consumir i
bones intencions sobre el no voler tornar-hi, el tenir bona voluntat, es potser un aspecte també molt important.
El concepte de control de la nostra capacitat per a controlar
la conducta, en l`àrea de les addiccions si es sobredimensina pot portar a les
persones a “una il·lusió de control”. Frases com “jo puc parar quan vulgui” o
“mai més tornaré a consumir”, en són exemples. Un altra component
fa referencia a la pressió social per inhibir determinada conducta. En absència
d’un entorn segur, existeix a la societat massa permissivitat i no diguem ja del alcohol i de
les apostes que socialment estan no només acceptades sinó també
encoratjades. És la hipocresia social, aquesta doble moral que té la base en
interessos econòmics.
Per tant només ens queda apel·lar
a la actitud, que és el tercer component i que dona suport al concepte de “bona
voluntat”.
L’actitud es fonamental per a sostenir tot el procés de canvi que ha de realitzar el pacient. En moltes ocasions passarà per moments difícils, escoltarà coses que no vol, tindrà que batallar amb emocions gens agradables o recordar episodis que li causen molt de dolor, es sentirà sol, incomprès i sentirà por. Tot això el poden portar a voler abandonar el camí i només la seva actitud positiva davant el procés és el que li permetrà revaluar la nova intenció que es va formant.
Frases com: “aquest procés em compensa” o
“prefereixo el pitjo dia en la recuperació que el millor dia en el consum”. Aquest tipus de frases son les que mostren aquest concepte de Bona voluntat.
Les recaigudes: està tot perdut?
La resposta es rotundament NO.
No es infreqüent que hi hagi
recaigudes en el procés de recuperació de les conductes additives. Les recaigudes
solen anar associades a estats emocionals molt intensos, ansietat, nerviosisme,
estats d’ànim baixos, situacions d’estrès, solitud, dolor, la pressió social al
consum i a la pèrdua del control
personal. Es té tendència a pensar que les recaigudes son un fracàs total i
això és un greu error.
Les recaigudes formen part del
llarg procés que suposa trencar amb una addicció. En lloc de enfonsar-se o
llençar la tovallola i tirar-se a més consums, per allò que pensem de “total
per a què...” es convenient utilitzar aquesta recaiguda com a un element de
aprenentatge per analitzar quins factors l’han provocat i aprendre d’això per
tal d’evitar que torni a passar en un futur.
PRIMER DE TOT SEGUIREM AQUESTES PAUTES:
·
Quan hi ha una recaiguda és important tranquil·litzar-se.
Respirar. No us desespereu.
·
Sortiu de l'entorn on ha esdevingut la
recaiguda. Cal intentar allunyar-se físicament i mentalment de la substància.
·
Renoveu el compromís amb l'abandonament de la
dependència i comprometeu-vos amb vosaltres mateixos a no consumir. Establiu
metes a curt termini, per exemple: “no consumiré AVUI”.
·
Eviteu enganyar-vos amb frases com:
“demà començo” o “avui em premiaré per haver estat abstinent per tant de
temps”. No us enganyeu, el premi per haver-se mantingut abstinent és no haver
de passar pel procés de desintoxicar-se una altra vegada.
·
Feu un pla que us permeti recuperar-vos
immediatament. Intentar revaluar la situació amb calma i revisar els elements
que us han portat al consum. Apreneu del que us ha passat.
DESPRÉS buscarem l’ajuda de les persones de confiança i del
terapeuta que ens acompanya en el camí de treball terapèutic personal. Si la
persona no havia rebut tractament i veu que per sí sola li costa superar el problema, aleshores la
recerca d’ajuda professional es necessari i això no vol dir en absolut que
estem davant d’un fracàs o que som dèbils, molt al contrari, es una mostra de fortalesa, autoconeixement i
maduresa.
És importat tenir en compte que
cada recaiguda, com cada fracàs pot suposar un aprenentatge. Y:
Les
recaigudes formen part del procés de canvi i serveixen per identificar y
treballar els senyals que precedeixen al consum per poder-les evitar. El
cervell les va aprenent amb la recuperació.
Per tant hem de saber que les recaigudes no suposen una fallada, sinó una trava que hem de tornar a superar per tornar a tenir el control de la nostra vida i sentir-nos bé.
SITUACIONS QUE CONDUEIXEN AMB MÉS FREQÜÈNCIA A UNA RECAIGUDA.
Es diu sobre la recaiguda que
passa quan la persona comença a consumir alcohol o drogues i, per tant, es
inevitable. En realitat, les recaigudes comencen dies i/o moments abans amb
exposicions inadvertides a situacions que precedeixen al consum. Es produeixen
canvis en els pensaments, en les
emocions i en el comportament que ens assenyalen la situació de risc.
És per això que en el procés
terapèutic, especialment en les etapes d’acció i manteniment, la persona ha
d’aprendre a identificar aquelles situacions o estímuls que amb més freqüència,
en el seu cas, condueixen a una
recaiguda, per així poder treballar sobre els símptomes de l’addicció i evitar
que es produeixi tornar al consum. En molts casos, la recaiguda es un síndrome
d’addiccions i es produeix degut a les causes següents:
·
Pensaments persistents relacionats amb el consum
· Emocions negatives com la frustració, la ira, la
ansietat o el baix estat d’ànim
· Situacions de conflicte en les relacions
interpersonals, ja sigui amb la parella, amb la família o amb personal de la
feina.
· Aïllament de les persones estimades, amics,
família
· Reprendre contacte amb amistats i llocs
associats al consum
· Prova de control personal: un error molt comú,
tal vegada ocasionat per la creença errònia encara existent de que “la persona
amb dependència al alcohol és dèbil”, es tracta de posar a prova la capacitat de
controlar el consum. Una prova de “força de voluntat” que consisteix en
intentar beure només una copa i interrompre el consum sense perdre el control. Per tant és un error.
· Pressió social: un dels factors que amb més
freqüència resulta responsable de les recaigudes, és, sens dubte, la influencia
d’una altra persona o un grup. Desenvolupar habilitats socials ha de
considerar-se part fonamental en molts
casos en el tractament de la dependència de l’alcohol.
ETAPES DE LA RECAIGUDA
Per tal de poder saber cóm prevenir una recaiguda i tots el
símptomes, es essencial poder identificar les etapes per les que pots passar
quan hi estàs. Els psicòlegs
identifiquem el següent:
· Recaiguda
emocional. Durant aquesta etapa de la recaiguda, les persones no pensen en
consumir la substancia, però els seus components i emocions les poden portar a
una situació de risc en un futur immediat. En aquests casos, les persones es
senten aïllades, tenen pensaments d’ansietat i senten un escàs recolzament
social.
· Recaiguda
mental. En aquesta fase de les recaigudes, les persones solen pensar en
consumir la substancia i fins i tot poden arribar a trobar a faltar a les
persones i els llocs associats amb aquests comportaments.
· Recaiguda
física. Finalment, totes aquestes emocions i pensaments al voltant de la
addicció fan que la persona es torni “una persona recaiguda en la substancia en
sí”.
COM PODEM EVITAR LES RECAIGUDES?
Bé, hi ha una sèrie de consells
psicològics que pots seguir per a no tenir recaigudes en les addiccions que
t’han perjudicat. A les teràpies els psicòlegs solem orientar i recomanem
realitzar el següent:
·
Presa de
consciencia del problema. Pot ser que hagis estat en període d’abstinència
durant un temps però si consideres que el que et passa no es un problema, en el
moment que deixis el tractament tornaràs a caure en la “temptació”. Per tal que
el tractament sigui efectiu i durador és necessari consciencia de l’addicció i valorar-ho com un problema.
·
Descobreix
la funció del símptoma. Per a poder afrontar un síndrome d’addiccions, la
persona tindrà que descobrir la funció del símptoma, es a dir, quin buit pretén
omplir l’alcohol o les drogues a la seva vida. A vegades es consumeix perquè la
persona es tímida i necessita desinhibir-se, altres vegades es consumeix per a
no pensar i evadir-se de la realitat, en
ocasions es fa com un auto-càstig per un sentiment de culpabilitat, també com
una cosa que es fa per costum o inèrcia, perquè la vida que portes no t’agrada,
etc. El què està clar és que l’alcohol o les drogues comencen a consumir-se per
algun motiu i s’ha de descobrir quin és aquest motiu, és a dir, s’ha d’aprendre
a conèixer-se a un mateix. Un cop
detectada la causa o causes, és més fàcil ser conscient d’un mateix i per tant
, quan la persona es torna a sentir d’una manera semblant ha de buscar una
alternativa al consum.
·
Aprendre
a auto-psicoanalitzar-se. Per poder evitar la recaiguda i fer el treball
que us he comentat anteriorment, es necessari que la persona aprengui a
analitzar-se psicològicament, és a dir, a ser conscient de nosaltres mateixos
en cada moment. S’han de valorar els estats emocionals que es tenen per poder
fer el treball terapèutic i evitar així la temuda recaiguda. Si per exemple el
teu consum el fas per no sentir la tristor i recentment has tingut alguna
pèrdua, es fonamental treballar aquesta tristesa i el bloqueig a sentir-la (en
teràpia si es necessari) per no tornar a recórrer a l’alcohol o drogues com a
via d’escapatòria.
· No tiris
la tovallola. Existeixen moltes diferencies entre un contratemps i una
recaiguda. Si per exemple, portes temps sense consumir ni una gota
d’alcohol i arriba una festa
assenyalada, com Nadal o Cap d’Any o aniversari d’amics i consumeixes alcohol
per inèrcia a la celebració, això ha estat un contratemps. El més important es
que ho valoris com a tal ja que la tendència habitual és a dir: “ja l’he cagat, ja dona igual” y acabar
bevent com abans i per tant, acabar en
una recaiguda quan només es tractava
d’un contratemps. Compte! Amb això. Treballa cada contratemps per tal de
detectar què t’ha portat a consumir i aprèn a buscar alternatives per a la
propera vegada que sentis la necessitat de beure.
· Evita
situacions de risc. Si veus que les teves amistats o qui sigui t’inciten al
consum, parla-ho amb ells i si no ho entenen, distanciar-te d’ells és el que
hauràs de fer i relacionar-te amb
persones que no tinguin l’hàbit de consumir. Per altra banda, realitza
contactes socials que no impliquin beure com l’esport i activitats a l’aire
lliure. Si fas activitats on es fàcil accedir a les begudes alcohòliques serà
més fàcil recaure.
· L’abstinència
com a filosofia de vida i no com a prohibició. Mentre més temps passis
d’abstinència, menys desig hi haurà i més fàcil serà acceptar la vida sense
alcohol ni drogues. Si perceps la impossibilitat de consumir com una
prohibició, serà més difícil superar-ho, mentre que si ho vius comuna elecció
que tú fas, pot ser que la vivència sigui molt més positiva i enriquidora. En
realitat el alcohol no es necessari per a viure, n o aporta nutrients
necessaris per l0’organisme, es un verí que hem acceptat en aquesta societat.
NO SIGUIS ESCLAU D’AIXÒ.
· Consulta
amb un psicòleg professional. per a superar les recaigudes potser no ni ha prou amb el recolzament de la
teva família i els teus recursos, per això, si creus que estàs en uns situació
de risc és important l’ajuda
professional. a vegades anar a la consulta pot marcar la diferencia.
Viure sense alcohol pot resultar
difícil en situacions en les que la negativitat ens envaeix. Malgrat això,
l’esforç i el nostre autocontrol seran les claus per deixar enrere aquestes
actituds que ens fan tant mal i resoldre aquests moments amb el nostre esforç i
bona voluntat. Hi ha moltes formes sanes d’evasió sense recórrer a aquestes
substancies nocives i tant additives.
Fl Floren Solà. Soy psicóloga y grafóloga.
La curiosidad por el conocimiento humano es mi cerradura particular, la Psicología es la llave, escribir un arte que estoy aprendiendo.