ADDICCIONS. LES RECAIGUDES A LES SUBSTANCIES ADICTIVES. TOT UN APRENENTATGE DE VIDA

 

RECAIGUDES. UN APRENENTATGE

Una de les dificultats més dures que s’experimenten en personalitats additives es la de controlar el desig de consumir malgrat les conseqüències adverses que això aporta a les diferents àrees de la vida. En el camí que va  de l’ús d’una substancia al reconeixement de la addicció existeixen nombrosos fracassos en els intents de controlar o suprimir el consum. És “la crònica d’una mort anunciada”, tots sabem com acabaran les millors intencions i promeses de deixar el consum. El fracàs de l’autocontrol per a controlar el desig de consumir es una de les coses que ens tenim que enfrontar tant els terapeutes com els pacients. No obstant això, hi ha persones que segueixen creient fermament que només necessiten força de voluntat. De manera general, l’autocontrol o la força de voluntat es recolza sobre l’establiment d’una  intenció i dels recursos per a portar-la a terme  a més de la motivació per a sostenir-la en el temps. Bé, si fos només això, les persones que obtenen recursos d’afrontament i es troben altament motivades per a deixar de consumir no haurien de recaure. Però la realitat ens mostra que inclús aquestes persones de molta força de voluntad y bons recursos, recauen.

Degut això, la recuperació de addiccions  no pot sostenir-se només  amb les millors intencions. Com diu el refrany:  “l’infern està ple de bones intencions”. Tot i que es indispensable un cert control del desig de consumir i  bones intencions sobre el no voler tornar-hi, el tenir bona voluntat, es potser un aspecte també molt important.

El concepte  de control de la nostra capacitat per a controlar la conducta, en l`àrea de les addiccions si es sobredimensina pot portar a les persones a “una il·lusió de control”. Frases com “jo puc parar quan vulgui” o “mai més tornaré a consumir”, en són exemples. Un altra component fa referencia a la pressió social per inhibir determinada conducta. En absència d’un entorn segur, existeix a la societat massa permissivitat i no diguem ja del alcohol i de les apostes que socialment estan no només acceptades sinó també encoratjades. És la hipocresia social, aquesta doble moral que té la base en interessos econòmics.

Per tant només ens queda apel·lar a la actitud, que és el tercer component i que dona suport al concepte de “bona voluntat”.

L’actitud es fonamental per a sostenir tot el procés de canvi que ha de realitzar el pacient. En moltes ocasions passarà per moments difícils, escoltarà coses que no vol, tindrà que batallar amb emocions gens agradables o recordar episodis que li causen molt de dolor, es sentirà sol, incomprès i sentirà por. Tot això el poden portar a voler abandonar el camí i només la seva actitud positiva davant el procés és el que li permetrà revaluar la nova intenció que es va formant. 

Frases com: “aquest procés em compensa” o “prefereixo el pitjo dia en la recuperació que el millor dia en el consum”. Aquest tipus de frases  son les que mostren aquest concepte de  Bona voluntat.

Les recaigudes: està tot perdut?

La resposta es rotundament NO.

No es infreqüent que hi hagi recaigudes en el procés de recuperació de les conductes additives. Les recaigudes solen anar associades a estats emocionals molt intensos, ansietat, nerviosisme, estats d’ànim baixos, situacions d’estrès, solitud, dolor, la pressió social al consum i a la pèrdua  del control personal. Es té tendència a pensar que les recaigudes son un fracàs total i això és un greu error.

Les recaigudes formen part del llarg procés que suposa trencar amb una addicció. En lloc de enfonsar-se o llençar la tovallola i tirar-se a més consums, per allò que pensem de “total per a què...” es convenient utilitzar aquesta recaiguda com a un element de aprenentatge per analitzar quins factors l’han provocat i aprendre d’això per tal d’evitar que torni a passar en un futur.

PRIMER DE TOT SEGUIREM AQUESTES PAUTES:

·         Quan hi ha una recaiguda és important tranquil·litzar-se. Respirar. No us desespereu.

·         Sortiu de l'entorn on ha esdevingut la recaiguda. Cal intentar allunyar-se físicament i mentalment de la substància.

·         Renoveu el compromís amb l'abandonament de la dependència i comprometeu-vos amb vosaltres mateixos a no consumir. Establiu metes a curt termini, per exemple: “no consumiré AVUI”.

·         Eviteu enganyar-vos  amb frases com: “demà començo” o “avui em premiaré per haver estat abstinent per tant de temps”. No us enganyeu, el premi per haver-se mantingut abstinent és no haver de passar pel procés de desintoxicar-se una altra vegada.

·         Feu un pla que us permeti recuperar-vos immediatament. Intentar revaluar la situació amb calma i revisar els elements que us han portat al consum. Apreneu del que us ha passat.

DESPRÉS buscarem l’ajuda de les persones de confiança i del terapeuta que ens acompanya en el camí de treball terapèutic personal. Si la persona no havia rebut tractament i veu que per sí sola  li costa superar el problema, aleshores la recerca d’ajuda professional es necessari i això no vol dir en absolut que estem davant d’un fracàs o que som dèbils, molt al contrari,  es una mostra de fortalesa, autoconeixement i maduresa.

És importat tenir en compte que cada recaiguda, com cada fracàs pot suposar un aprenentatge. Y:

Les recaigudes formen part del procés de canvi i serveixen per identificar y treballar els senyals que precedeixen al consum per poder-les evitar. El cervell les va aprenent amb la recuperació.

Per tant hem de saber que les recaigudes no suposen una fallada, sinó una trava que hem de tornar a superar per tornar a tenir el control de la nostra vida i sentir-nos bé.

SITUACIONS QUE CONDUEIXEN AMB MÉS FREQÜÈNCIA  A UNA RECAIGUDA.

Es diu sobre la recaiguda que passa quan la persona comença a consumir alcohol o drogues i, per tant, es inevitable. En realitat, les recaigudes comencen dies i/o moments abans amb exposicions inadvertides a situacions que precedeixen al consum. Es produeixen canvis  en els pensaments, en les emocions i en el comportament que ens assenyalen la situació de risc.

És per això que en el procés terapèutic, especialment en les etapes d’acció i manteniment, la persona ha d’aprendre a identificar aquelles situacions o estímuls que amb més freqüència, en el seu cas, condueixen  a una recaiguda, per així poder treballar sobre els símptomes de l’addicció i evitar que es produeixi tornar al consum. En molts casos, la recaiguda es un síndrome d’addiccions i es produeix degut a les causes següents:

·         Pensaments persistents relacionats amb el consum

·        Emocions negatives com la frustració, la ira, la ansietat o el baix estat d’ànim

·    Situacions de conflicte en les relacions interpersonals, ja sigui amb la parella, amb la família o amb personal de la feina.

·        Aïllament de les persones estimades, amics, família

·        Reprendre contacte amb amistats i llocs associats al consum

·    Prova de control personal: un error molt comú, tal vegada ocasionat per la creença errònia encara existent de que “la persona amb dependència al alcohol és dèbil”, es tracta de posar a prova la capacitat de controlar el consum. Una prova de “força de voluntat” que consisteix en intentar beure només una copa i interrompre el consum sense perdre el control. Per tant és un error. 

·     Pressió social: un dels factors que amb més freqüència resulta responsable de les recaigudes, és, sens dubte, la influencia d’una altra persona o un grup. Desenvolupar habilitats socials ha de considerar-se part fonamental  en molts casos en el tractament de la dependència de l’alcohol.

ETAPES DE LA RECAIGUDA

Per tal de poder  saber cóm prevenir una recaiguda i tots el símptomes, es essencial poder identificar les etapes per les que pots passar quan hi  estàs. Els psicòlegs identifiquem el següent:

·      Recaiguda emocional. Durant aquesta etapa de la recaiguda, les persones no pensen en consumir la substancia, però els seus components i emocions les poden portar a una situació de risc en un futur immediat. En aquests casos, les persones es senten aïllades, tenen pensaments d’ansietat i senten un escàs recolzament social.

·   Recaiguda mental. En aquesta fase de les recaigudes, les persones solen pensar en consumir la substancia i fins i tot poden arribar a trobar a faltar a les persones i els llocs associats amb aquests comportaments.

·      Recaiguda física. Finalment, totes aquestes emocions i pensaments al voltant de la addicció fan que la persona es torni “una persona recaiguda en la substancia en sí”.

COM PODEM EVITAR LES RECAIGUDES?

Bé, hi ha una sèrie de consells psicològics que pots seguir  per a no tenir recaigudes en les addiccions que t’han perjudicat. A les teràpies els psicòlegs solem orientar i recomanem realitzar el següent:

·         Presa de consciencia del problema. Pot ser que hagis estat en període d’abstinència durant un temps però si consideres que el que et passa no es un problema, en el moment que deixis el tractament tornaràs a caure en la “temptació”. Per tal que el tractament sigui efectiu i durador és necessari consciencia de l’addicció i valorar-ho com un problema.

·         Descobreix la funció del símptoma. Per a poder afrontar un síndrome d’addiccions, la persona tindrà que descobrir la funció del símptoma, es a dir, quin buit pretén omplir l’alcohol o les drogues a la seva vida. A vegades es consumeix perquè la persona es tímida i necessita desinhibir-se, altres vegades es consumeix per a no pensar i evadir-se  de la realitat, en ocasions es fa com un auto-càstig per un sentiment de culpabilitat, també com una cosa que es fa per costum o inèrcia, perquè la vida que portes no t’agrada, etc. El què està clar és que l’alcohol o les drogues comencen a consumir-se per algun motiu i s’ha de descobrir quin és aquest motiu, és a dir, s’ha d’aprendre a conèixer-se a un mateix.  Un cop detectada la causa o causes, és més fàcil ser conscient d’un mateix i per tant , quan la persona es torna a sentir d’una manera semblant ha de buscar una alternativa al consum.

·         Aprendre a auto-psicoanalitzar-se. Per poder evitar la recaiguda i fer el treball que us he comentat anteriorment, es necessari que la persona aprengui a analitzar-se psicològicament, és a dir, a ser conscient de nosaltres mateixos en cada moment. S’han de valorar els estats emocionals que es tenen per poder fer el treball terapèutic i evitar així la temuda recaiguda. Si per exemple el teu consum el fas per no sentir la tristor i recentment has tingut alguna pèrdua, es fonamental treballar aquesta tristesa i el bloqueig a sentir-la (en teràpia si es necessari) per no tornar a recórrer a l’alcohol o drogues com a via d’escapatòria.

·    No tiris la tovallola. Existeixen moltes diferencies entre un contratemps i una recaiguda. Si per exemple, portes temps sense consumir ni una gota d’alcohol  i arriba una festa assenyalada, com Nadal o Cap d’Any o aniversari d’amics i consumeixes alcohol per inèrcia a la celebració, això ha estat un contratemps. El més important es que ho valoris com a tal ja que la tendència habitual és a dir: “ja l’he cagat, ja dona igual” y acabar bevent com abans i per tant,  acabar en una recaiguda quan només es tractava  d’un contratemps. Compte! Amb això. Treballa cada contratemps per tal de detectar què t’ha portat a consumir i aprèn a buscar alternatives per a la propera vegada que sentis la necessitat de beure.

·      Evita situacions de risc. Si veus que les teves amistats o qui sigui t’inciten al consum, parla-ho amb ells i si no ho entenen, distanciar-te d’ells és el que hauràs de fer i relacionar-te amb  persones que no tinguin l’hàbit de consumir. Per altra banda, realitza contactes socials que no impliquin beure com l’esport i activitats a l’aire lliure. Si fas activitats on es fàcil accedir a les begudes alcohòliques serà més fàcil recaure.

·       L’abstinència com a filosofia de vida i no com a prohibició. Mentre més temps passis d’abstinència, menys desig hi haurà i més fàcil serà acceptar la vida sense alcohol ni drogues. Si perceps la impossibilitat de consumir com una prohibició, serà més difícil superar-ho, mentre que si ho vius comuna elecció que tú fas, pot ser que la vivència sigui molt més positiva i enriquidora. En realitat el alcohol no es necessari per a viure, n o aporta nutrients necessaris per l0’organisme, es un verí que hem acceptat en aquesta societat. NO SIGUIS ESCLAU D’AIXÒ.

·     Consulta amb un psicòleg professional. per a superar les recaigudes  potser no ni ha prou amb el recolzament de la teva família i els teus recursos, per això, si creus que estàs en uns situació de risc és important  l’ajuda professional. a vegades anar a la consulta pot marcar la diferencia.

Viure sense alcohol pot resultar difícil en situacions en les que la negativitat ens envaeix. Malgrat això, l’esforç i el nostre autocontrol seran les claus per deixar enrere aquestes actituds que ens fan tant mal i resoldre aquests moments amb el nostre esforç i bona voluntat. Hi ha moltes formes sanes d’evasió sense recórrer a aquestes substancies nocives i tant additives. 

 

Fl     Floren Solà. Soy psicóloga y grafóloga.
 La curiosidad por el conocimiento humano es mi cerradura particular, la Psicología es la llave, escribir un arte que estoy   aprendiendo.