EL MEU ESTIMAT TIET I LA TRADICIÓ BOLETAIRE

TEMPUS FUGIT! MOMENTS PER RECORDAR

                         

Era ben petita que a casa s’escoltava a finals d’agost i al setembre que, segons el temps de pluja que havia fet, tindríem un bon any de bolets. 

Així vaig començar a aprendre les tradicions familiars, entre elles, les boletaires.

Vaig aprendre el respecte per la Natura quan anava amb la família a buscar bolets pels boscos. 

Haig de dir que jo mai he estat boletaire, però la resta de la meva família sí.

Aquesta fotografia del meu tiet arranjant els bolets m’ha recordat aquella època en que tots anàvem a buscar bolets. Ens aixecàvem d’hora al matí i ens endinsàvem pels boscos a buscar rovellons, llenegues, camagrocs, fredolics... i tots amb molta cura de respectar els boscos i de collir els bolets de la forma menys agressiva, per tal que el bosc no se’n ressentís i se’n fessin més i més cada any. També tapàvem els forats per no deixar pistes.

Era temps de sortir al bosc i gaudir de la natura, de compartir els regals que ens proporcionava: colors, olors, sabors, sons..

Jo no hi anava gaire vegades i m’estimava més quedar-me a casa, però quan els veia arribar amb aquelles cistelles de vímet plenes de rovellons, llenegues negres, fredolics! tot eren exclamacions d’alegria i admiració  i de seguida, tots ens posàvem a netejar-los  i a confitar els que no ens havíem de menjar.

 

La meva iaia em deia “nena, avui per sopar menjaràs rovellons escalivats amb all i julivert” I, que bons que eren! Com recordo el seu sabor, textura, aroma. Tota la família i participava.

 Què voleu que us digui...Són aquests moments de felicitat del passat  els que decoren els meus moments del present!